Cendres i guspires

Dents de Lleó

Es sol crema es rostoll
i un bateg d'aire calent ens ofega
un diumenge qualsevol
el cel guaita dins la finestra
d'aquesta habitació amb tu i jo

Passa es tren de les onze
tremola es trespol de sa casa
una moixa espanta un ca
mentre un eriçó va i s'amaga
i uns xoriguers grinyolen
al nostre cel

Tan blau, tan innocent, núvols d'imatges: un dofí, un drac
un cel assoleiat, núvols d'imatges: un viatge a Itaca imaginat

Es dies passen prest
aquesta vida que mai s'acaba
converses de gorrions
formigues ja fan sa casa
i el món continuarà sense tu i jo

Un cel tan innocent, núvols d'imatges: un avió travessa un cor
un cel assoleiat, núvols d'imatges: mentre nuus tu i jo ....

Una princesa i un guerrer
juguen a fer castells d'arena
davall d'aquest cel omnipresent
es vent pentina, arrissa ses ones
i rajos de sol ens brunen la pell
amb la seva besa mentre ens miram
guaitant de reüll, tots aquests anys
...i ja ens va bé

Només som les cendres de les guspires d'ahir.