Cercles
He de fugir d'ací, no he de fer ja res més per sofrir.
Ho vaig decidir, no és qüestió de temps, és sols per mi.
L'apatia sempre condiciona a qui es troba amb mi.
Ja no em motiva trobar un lloc al sol quedar-me allí.
Convencionalismes i treball, buscar parella, viatges pagats.
Al trobar l'eixida bote els entrebancs,
un llarg camí em deixa ací al costat.
I alhora que tot queda igual,
als carrers els autobusos i ombra al meu amagatall.
I si no entens que és el que ens ha passat…
em deixe anar a la deriva, ja no m'has de fer costat.
És la inèrcia i la costum, baixar el cap, seguir amunt.
Al mirar al front, ja no veig cap llum, una senda sense futur.
I alhora que tot queda igual,
als carrers els autobusos i ombra al meu amagatall.
I si no entens que és el que ens ha passat…
em deixe anar a la deriva, ja no m'has de fer costat.
Sé que el meu destí estava lligat a tancar-me a casa i oblidar,
tantes hores mortes, i ja veus, passen factura, són una creu.
