Ciao, Ciao

Alícia Tomàs

Vora la mar que brilla al sol del matí
canta l'oreig així: Ciao, ciao!
Sota aquest cel d'Itàlia em vas ensenyar
així a saludar: Ciao, ciao!
Avui torno a la platja on vaig aprendre a estimar-te
portat per l'esperança i la il·lusió de retrobar-te.
Però no hi ets!
La platja és deserta
i el cel i el mar només trobo que em diuen,
tots dos a cor: Ciao, ciao!
com m'ho ensenyaves tu: Ciao, ciao!
com no ho sap dir ningú: Ciao, ciao!
com no ho sap dir ningú més.
Vora aquesta mar un dia hauré de tornar,
i el mar així em dirà: Ciao, ciao!
Sota aquest cel buscant-te a tu tornaré
i un dia sentiré: Ciao, ciao!
I el cel i el mar em diuen, l'un en l'altre emmirallant-se
que quan l'amor ens crida, cal no perdre l'esperança.
Jo et trobaré.
Llavors correràs
cap a mi amb els dos braços oberts, i els teus llavis
diran: Amor, Ciao, ciao!
com m'ho ensenyaves tu: Ciao, ciao!
com no ho sap dir ningú: Ciao!