Ciao Venezia

Maria-Josep Villarroya

Freda nit
d'aquell viatge màgic,
hivern d'un mes de febrer,
regust d'un temps fantàstic.
El misteri il•lumina
el gran saló del món,
mil canals travessen
el meu cor.
I la pluja glaça
les mirades,
i els sentiments queden resguardats
sota un paraigua.
Mentre dues guitarres
trenquen el silenci,
recordant Baglioni
a mitjanit.
La ciutat emmascarada,
la ciutat que dorm damunt les aigües.

Ciao Venezia,
venezia d'inverno
più preziosa, più bella.
ciao venezia,
nel mio cuore
non t'iscordero mai.

Són les dues
de la matinada
a Do Leoni, un piano,
un whisky, amics i casa.
I, embruixada de festa,
creus enamorar-te,
però un rellotge
avisa un trist final.
La ciutat emmascarada,
la ciutat que dorm damunt les aigües.