Cistell verd
És tan blanca la lluna,
I transparent el teu bel,
és tan teva la muda,
si belluga en el temps…
És tan clara l’albada,
Quan la nit embelleix,
damunt flors reposades
dins del teu cistell verd..
T’estimo, t’estimo.
Dorm tranquil·la,
el silenci és la « porció » del saber,
convé descobrir,
quan les coses no van bé…
Respira « clar de lluna »
i missatges del cel,
sóc aquí bella dorment,
esguardant,
el teu alè.
T’estimo, t’estimo.
Writer/s: Raül Benéitez
