
Ciutat
Amb la cara blanca i la mirada llunyana
ets com una esponja que es beu tot el que agafa.
No el tires per la finestra
perquè no hi ha per sempre
i qualsevol dia tot s'acabarà.
Amb la cara blanca i la mirada llunyana,
llum de la ciutat, passeja la teva imatge
ingènua i ben callada
hi ha raó per estimar-te
i per dir-te que m'agrades molt.
Amb la cara blanca i la mirada llunyana
un estel et cerca per tots els carrers de Palma.
Lluna creixent s'ha amagat
dins pensaments i paraules
fins que arribi el vent i bufi fort.
Writer/s: Joan Bibiloni