Clarividència

Raül Benéitez

Ets un silenci trencat, la meravella adormida,
ets un tros de veritat, i un gran alè de fantasia,
ets fora de combat, i al mateix pas la companyia,
t'ha deixat entre mars salats,
fragilitat i melodia.

Neix, neix, a trenc d'alba neix,
neix, neix, a la penombra del gest. ( 2 )

Al setè cel te'n vas anar,
tan sols per fer-ne via, però el bell matí t'ha vist plorant,
rere la son que et posseïa.
Un llarg hivern has anat buscant,
entre estaments i jerarquies,
però a l'hora de la veritat,
aquella flor ja no naixia.

Neix, neix, a trenc d'alba neix,
neix, neix, a la penombra del gest. ( 2 )

Ahir la vaig trobar com una fada tossuda,
ella no es cansa d'esperar,
algú que brindi fortuna,
però jo passo de llarg,
i vaig directe a la lluna,
molt més amable ella m'acull,
i no em demana la lluna…

Neix, neix, a trenc d'alba neix,
neix, neix, a la penombra del gest. ( 2 )

Clarividència confusa,
i perfum de ribes baixes,
la parsimònia del temps alberga,
noves esperances.
Si després de veure-hi clar,
no et defineixes amb gràcia,
la flor que hauria d'aflorar,
tindrà pansides les entranyes.

Neix, neix, a trenc d'alba neix,
neix, neix, a la penombra del gest ( 2 )