Cobles
Surt de seguida Cinteta,
surt de seguida al balcó,
si no vols que face a trossos
les cordes del guitarró.
Déu mos guard dels mal-te-quieros,
de focs i de barrancades,
i Déu mos guard de les llengües
de persones desgalgades.
Per a què voldran més quartos
tots aquells que en tenen tants,
si per a estirar la pota
no s'ha d'estalviar ni un ral?
Per molt que valgue el saber,
alguns poc valor li donen:
s'estimen més que a mil savis,
una bona reverència.
Qui busca treball no en troba
i qui ja en té en troba més,
qui no té amics ho té magre
i al que en té mai li cal res.
Qui té diners mai té pressa,
qui té pressa és que té anhel,
qui té anhel demana el preu,
qui posa el preu mai té prou.
Al que crida tots l' escolten,
no fan cas del que no crida,
tots els que treballen callen,
lo món és una mentida.
Estes coses del folklore
hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no interessa
que es digue la veritat.
S'ha cantat moltes vegades
de les virtuts d'anar a peu:
poder escoltar i olorar
i mirar tot lo que es veu.
Mira si he corrido tierras,
que he estado en los Freginales,
Santa Bárbara, la Galera,
i el Mas de los Barberanes.
Uns diuen que això es cantava,
altres que si encara es canta.
Uns i altres tenen raó,
perquè es cantava i es canta.
I a vostès que mos escolten
els desitgem lo millor:
que es queden ben plens d'amor
i lliures de malalties.
Som Quico, Jaume i el Noi,
i el Mut de les Ferreries.
