Collons, quin sol!
Sol, com un mussol tot sol
cremat i sol;
pujant la costa.
Collons quin sol! Quina hòstia!
Foll, verdet i amb molsa al coll
trepitjant tolls,
com una mosca,
que aprèn el vol a fosques.
Fet de fil i de cartró
com amulet de diversió.
Tot lacat i pentinat
m'han pintat i m'he deixat.
Cec, retrovisat pel frec
humit i sec
de qui se'n fila
i amb el seu tacta em guia.
Tou, com fulla d'una col
que vol ser nou,
fabricant closca.
Collons quin mal! Quina hòstia!
Fet de fil i de cartró
com amulet de diversió.
Tot lacat i pentinat
m'han pintat i m'he deixat.
Nusos fets de pèl de cuc
que fan moure els meus canells.
Moviments de passarell
com si tot jo fos un ruc.
Moc la boca amunt i avall,
ballo, salto i corro inhert.
No tinc calor ni fred.
Dels meus fills sóc tot vassall.
Writer/s: Lluís Cartes
