Comença la funció
No diguis res, mira'm als ulls, asserena't i agafa'm la mà.
No tinguis por quan s'aixequi el teló, tu i jo sols i a l'horitzó la foscor.
Passaran els anys fins que tu tota sola escriuràs el guió
d'aquesta representació, i amb il·lusió,
poc a poc descobriràs el que ara potser no entens,
temps al temps, ja arribarà aquell moment en que tot semblarà vell,
ple de pols i rovellat pel pas del temps.
Mirada innocent, vivint el present, una història escrita lentament.
Ja són tres quarts i cinc, comença la funció amb silenci i gran expectació.
Un teatre ple a vessar, ja pot començar, avui és demà,
ja tan sols tot depèn de tu, no hi ha ningú,
un nou camí que no té marxa enrere i potser no ho entens,
temps al temps, ja arribarà aquell moment en que tot semblarà vell,
ple de pols i rovellat pel pas del temps.
Dolça, Aura, ja pot començar, avui és demà, ja no hi ha marxa enrere
i pot ser un somni fet realitat, ja ho sé no ho entens,
temps al temps, ja arribarà aquell moment en que tot semblarà vell,
ple de pols i rovellat pel pas del temps.
