Començo i acabo
Començo i acabo,
en aquest trajecte de pulsacions continuades,
sabent-me viu en l'avui
i mort en el demà que vull llunyà.
La tristesa permanent
no fa nosa quan és volguda en hores allargassades,
i tampoc si el somriure
és inesperat enmig del propi desordre mental.
La presència de tu, amor meu,
ja farà que tot l'incomprensible
faci via dins teu
quan em guardis de les pors innecessàries
i m'arribi de cop
la raó més ben compresa que avui desconec del tot encara.
Només et tinc a tu, amor meu i poema...,
només la sort de poder créixer junts per estimar-nos.
