Comença un dia, com cada dia
Encara és una mica de nit i sóc al llit.
Sento el pare, que ja s'ha llevat, i que comença a preparar l'esmorzar.
Com cada dia.
La mare ja fa estona que ha marxat a treballar.
Com cada dia.
Em fa una mandra terrible, això de llevar-me.
Com cada dia.
El pare em crida un, dos, tres cops. Com cada dia.
Però jo sento que els llençols
em pesen massa.
Ensorro el cap dins del coixí i estiro els braços.
I arrenco un somni que he deixat en quatre traços.
El pare ha canviat el to i veig que ja em toca saltar del llit.
Em vesteixo ràpidament i em rento la cara per treure'm la son de les orelles.
Algun dia provaré de rentar-me les orelles, a veure si em trec la son de la cara.
Al cap i a la fi, és a la cara on es veu més clarament que encara estic mig adormida.
Quan arribo al menjador, m'abraço al pare.
Li faig un, dos, tres petons i una moixaina.
Un al nas, dos al front, l'altre a la barba.
Un petó per cada cop que em despertava.
I és que sempre ho fem així aquí a casa.
Si el pare em crida un cop, li faig un petó.
Si em crida dos cops, dos petons.
Tres cops, tres petons.
Si em crida quatre cops, s'enfada.
Suc de taronja, cereals, pa amb melmelada.
Got de llet amb colacao, galetes príncep.
Pa amb tomàquet, llonganissa, pernil dolç i catalana.
Carquinyolis i pinyons, crema cremada.
Comença un nou dia. Comença per a mi.
Qui sap què m'espera, què em trobaré avui...
I qui sap si ja ha arribat el dia que esperava:
el dia en què podré trobar gallines amb sabates.
Dia clar, dia gris, dia fosc, de color de xocolata.
Tant li fa com vulgui ser, si me'l puc menjar amb patates.
Comença un nou dia. Comença per a mi.
Qui sap què m'espera, què em trobaré avui...
I com cada dia faig, carrego la motxilla.
A l'escola amb els companys, com cada dia.
Cap en blanc, cor en blanc. Començo a zero.
De la pel·li del meu món, vull ser la protagonista.
Comença un nou dia. Ja el tinc entre els dits.
Qui sap què m'espera, què em trobaré avui...
Comença un nou dia. Comença per a mi.
Qui sap què m'espera, què em trobaré avui...
Quina sort, com cada dia,
tinc per menjar-me, jo, tota soleta, tot sencer, un nou dia.
Writer/s: Xavi Múrcia
