Com és que balles tan bé?

Quin Delibat!

Una nit mos vam conèixer, dins un bar de Muntaner
i mirant-me fixament, tu em vares preguntar:
"D'on ets, si es pot saber? Com és que balles tan bé?"

Sí tu, que ets tan guapa i sensual, que m'agafes de sa mà,
i jo que som un tio normal que ha caigut al teu costat,
que et volia acompanyar fins sa llum des teu portal,
i de camí vàrem parlar i mos vàrem deixar emportar.

Quan mos vàrem despedir, els dos vàrem dir que sí,
que s’havia de repetir, no mos podem resistir...
Que somiïs ben polit, jo et regalaré un vestit,

I els dos passarem per Diagonal, ben mudats i conjuntats
I a s’Starbucks més proper pararem a fer es cafè.
I a s’orella et cantaré algun clàssic brasiler,
encara que no sé portuguès, si d’això... m’ho inventaré.

Un plaer haver-te conegut, esperc haver-te convençut,
No t'espantis, no t'amoïnis, que jo venc de bona fe.
I si vols t'ensenyaré que no som tan diferents,
també m’agraden ses disfresses i ses fruites tropicals...

I baixarem Rambles avall, fins la vora de la mar,
Se't veu espectacular, ¿saps que et trobaré a faltar?
Quin vestit tan impactant! Se't veu tan dolça i elegant,
¿Saps que et trobaré a faltar si no mos veim demà?

Sí tu, que ets tan guapa i sensual, que m'agafes de sa mà...