Com hauria estat bell

Refugi

Com hauria estat bell d'haver crescut
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquesta gran nosa a dins la boca,
en una casa blanca, vora mar
amb les finestres sempre obertes.

Com hauria estat bell d'haver pogut
eixarcolar la terra, escriure versos,
conèixer gent, enamorar les noies
amb els muscles lleugers
i les dents esmolades.

Ara no trobaríem
incident o covard seure pels marges
a esperar la florida de les roses,
ni tindríem els ulls tan enrogits.
ni els llavis secs ni aquesta veu tan ronca.

Ara no ens creixerien
líquens al moll dels ossos,
si haguéssim pogut viure
sense aquesta gran nosa dins la boca,
sense aquest pes enorme a les espatlles.

(En una casa blanca vora mar
amb les finestres sempre obertes)