Com he fet sempre
Ja sé que és molt a prop
el meu final, sé que m'espera.
Ja ho sé, però no tinc por,
per mi serà una altra frontera.
Jugant, tot ho he perdut
- no es pot pas dir que he estat exemple -
i visc com he volgut,
com he fet sempre.
L'amor no ha estat res més
que uns bons moments que he pogut viure,
cap d'ells, no ha fet, després,
que jo deixés de ser ben lliure.
Voltant, he vist mig món
i encara tinc el cor alegre
i faig de rodamón,
com he fet sempre.
Si és que he sofert, si és que he plorat,
no ha estat pas res, ni me n'he adonat.
només he après a ser feliç
i si avui és un dia gris,
i a mi no em plau, el faré blau,
com he fet sempre.
Potser, també he dubtat
quan he buscat nova alegria,
potser la llibertat
no l'he "trobat" allà on volia.
Però arreu, tota la gent,
busca, lluitant plena de febre.
jo ho veig mig somrient,
com he fet sempre.
I tu comprendràs que sigui així,
si és que demà m'he de morir.
més val passar sense patir,
més val parlar sense fingir,
més val marxar sense plorar,
com he fet sempre.
