Comiat
Li pesa el cap, ja surt el sol
és molt tard de matinada.
No troba el tap de l'ampolla d'alcohol
la raó no l'acompanya.
Avui és un dia com un altre,
per ell res és diferent,
s'ha llevat amb els cops de l'aire
que s'emportava els seus ànims per anar fent.
Entre l'espasa i la paret
fuig de l'angoixa, i la il•lusió,
que abans brollava fins al cel
ja no l'empeny, i es veu tan sol
i es sent tan lluny de si mateix
que ja no escolta el seu batec,
ni el seu reflex ja reconeix
al fons del vas que ara ja és sec.
Damunt del llit no pot dormir
els seus malsons ja són palpables.
Tot recordant allà on va desistir
vol assenyalar el culpable.
Sent que la vida se li escapa
i que no hi té res a fer,
ja no hi ha lloc per l'esperança
i s'acomiada del món sobre aquest paper.
Entre l'espasa i la paret
fuig de l'angoixa, i la il•lusió,
que abans brollava fins al cel
ja no l'empeny, i es veu tan sol
i es sent tan lluny de si mateix
que ja no escolta el seu batec,
ni el seu reflex ja reconeix
al fons del vas que ara ja és sec. (x2)
Writer/s: Sòdia
