Compartint la solitud
He triat, del món sencer, un racó per fer-hi el niu.
He triat, de tanta gent, algú que em donés caliu.
Sóc aquí i amb tu.
Giro el món i torno al born, al meu racó.
Caminant fins a l'hora blava per portar-te al meu costat.
Sóc aquí i amb tu.
Sóc aquí, sóc amb tu. Compartint la solitud.
Sé, he sabut sempre, que allà fora no hi ha res.
M'he deixat enlluernar per romanços de cec,
per castells de fum.
La Terra Promesa ja estava compromesa.
Ho veig tan clar com si fos de nit:
ets el meu origen i ets el meu destí.
Sóc aquí, sóc amb tu. Compartint la solitud.
Saps que el meu és un amor ordinari,
que es toca i que no es mira.
Amor de terrer, que no fa diumenge.
que s'oxida al carrer.
El meu amor no es convalida,
cal usar-lo cada dia.
El meu amor no vol poesia,
viu de carn i de follia.
I és per això que ara et faig homenatge.
Amb la boca petita, la de dir "bon dia" o "ara plou",
sense fer soroll.
Però si convé pujaré a la teulada,
per cridar-ho als quatre vents:
sóc feliç si sóc amb tu,
compartint la solitud.
Writer/s: Xavi Múrcia
