Com si m'estimares

Lluís Vicent

Senta't vora el finestral
i traspassa la gota freda,
no seràs res que no digues
i esta nit dius desig

Dos mars negres són els teus ulls
són calents com el café
la gelor del cor se'm fon
i és així com vull l'hivern

arrapa'm la solitud esta nit
curta com l'encís.

I no dubtes, no, no dubtes
si et fregue amb un dit
fora hi ha boira espessa,
a dintre tu i jo
Escolta el silenci, és una llar per un rodamons
i la treva dels malsons és ací si així ho vols
estima amb coratge, com si em volgueres estimar.