Com un ocell
Fugaçment, com un estel
passen els dies que ens vegem
torne amb el tren i ja et trobe a faltar
lentament, com passa l'hivern
són els moments de conflicte etern
sembla que tot siga molt fràgil
I quan pareix que tot puga acabar
renaix l'esperit que ens va unir al passat
a pesar de que ja fa molts anys
encara retinc eixe instant al meu cap
retrobar-te ha sigut un regal
Poc a poc, com un ocell
que vola del niu malgrat el vent
vull aplegar al cim on estàs tu
he après a cada pas
que la clau de tot és la intensitat
la meua llar està al teu costat
I ara pareix que tot torna a començar
renaix l'esperit que ens va unir al passat
a pesar de que ja fa molts anys
encara retinc eixe instant al meu cap
retrobar-te ha sigut un regal
