Condemnat
Recordo aquell dia
quan vaig ser dintre teu
per últim cop,
i sota el vell llençol,
tu erets la deessa
que feia moure el món.
Tu vas pujar al tren,
sense dir ni un puto adéu.
Feies via, lentament,
condemnant un innocent.
No sé com oblidar-te (Uo, Uo, Uo)
Com parar de buscar-te (Uo, Uo, Uo)
Condemnat no crec en res.
Sense cap esperança,
sento que cada minut és etern.
I sota la pluja, sento com el temps s'envà;
Tu vas i vens.
Tu vas pujar al tren,
sense dir ni un puto adéu.
Feies via, lentament,
condemnant un innocent.
Un dia vaig somiar-te,
en boles, caminant per casa.
Del meu cap ja no em puc treure a
tu i la teva silueta.
Deixa'm ja de posseir.
No sé com oblidar-te (Uo, Uo, Uo)
Com parar de buscar-te (Uo, Uo, Uo)
Condemnat no crec en res.
