Conic Youth

Manel Romero

Ve com se’n va.
Quan marxa et deixa una escletxa que no vols tancar.
Et buida d’idees antigues i et fa oblidar
qui eres, qui ets, qui series si haguessis parlat.

Sap marcar el pas.
Intentes seguir-li el ritme per por de fracassar.
Et perds entre nobles poetes i acabes callant.
Els mots que vols dir quedaran amagats.

I no m'expliquis que no et trenca el cor.
I no et justifiquis amb sòlids arguments,
mentides tristes que es fonen quan la veus.

Va un pas per davant
i no mira enrere si creu que has quedat travat.
Respira un aire que a tu et fa rodar el cap.
T'entregues sense condicions, però no et fa cas

I no m'expliquis que no et trenca el cor.
I no et justifiquis amb sòlids arguments,
mentides tristes que es fonen quan la veus.

Vols recordar
quan ella i tu éreu un sol i et va abandonar.
Dins teu no pots veure com era, ja l'has oblidat.
El seu rostre efímer no t'ha acompanyat

I no m'expliquis que no et trenca el cor.
I no et justifiquis amb sòlids arguments.
Sabies que marxaria quan el temps es rebel·lés.
Sabies que fugiria molt lluny de tu

Ve, com se’n va.