Continents trencats
Tardes de pluja forta i recolliment personal,
reparem els continents trencats.
Totes les abraçades que no hem sabut demanar,
tots els somriures que no arriben o que fan tard.
Dolços poemes que m'han fet plorar,
tendres paraules que m’han fet cridar.
Llàgrimes salades que cauen a les ferides i t'obren els ulls.
Robem-li a la nit l’actitud per viure.
Deixem-nos de mentides disfressades,
destapem les veritats amagades
que es poden sentir sota la pell.
Confessa’m les teves pors que jo et confessaré les meves, compartim febleses, construïm noves fortaleses.
Dolços poemes que m'han fet plorar,
tendres paraules que m’han fet cridar.
Llàgrimes salades que cauen a les ferides i t'obren els ulls.
Robem-li a la nit l’actitud per viure.
Dolços poemes que encara em fan plorar,
tendres paraules que em diuen que cridi.
Mirem-nos com ho fèiem abans,
bogeria diària d’estimar i de ser estimat.
Robem-li a la nit l’actitud per viure.
