Contrallum
Que el rellotge no em funciona bé,
que em fa mandra portar-lo al taller;
que, a vegades, així és més fàcil
anar a destemps.
Que de net ja no tinc cap jersei,
que he oblidat de posar-los a estendre;
i que, a vegades, així no m’abrigo
del fred del gener.
Que podria tocar molt més fluix,
que quan canto no m'hi trobo a gust.
Que jo no vull donar cap disgust:
que, si de cas, dono algun ensurt.
Que no tinc les ulleres a punt,
que fa mesos que no hi veig de lluny;
que, a vegades, així no puc veure
coses que no vull.
Que no tinc sabatilles d’hivern,
que em toca anar descalç i fa fred;
que, a vegades, toco de peus a terra
per un moment.
Que podria cantar molt més fort,
que el veí es queixa que ja no dorm.
Que podria cantar molt més fort,
que el veí es queixa que ja no dorm.
I que, sense jersei ni sabates,
puc caminar un munt.
I que, sense rellotge ni agulles,
no tinc ni un minut.
I que, si sóc jo i no em traeixo,
puc anar molt més lluny.
I que, sense ulleres,
puc caminar a contrallum.
