Control
De cop unes mans al cap em porten de cap a la llum de la meva
vida en un estéril hospital. M'imposen nom una xifra un imprés
deshumanitzat del món he estat apartat.
Amb la carn marcada a foc sóc un ninot dins d'aquest joc
sóc al meu lloc, caient al buit sense control.
A la fábrica de nens obedients no vaig aprendre res mes que a ser
un esser dependent. D'una jerarquia vertical submís a un sistema
d'automates ignorants.
Sentir que estic sol, intentant destacar ser millor creix la llavor
del rencor amb mesurada educació.
Perseguir, no seguir resignat. Abandonant el control
de la meva vida. Qui em domina? Qui em domina?
Qui domina la meva vida?
Trist abocador humà de titelles ignorants
aliens al que fan pero amb els ulls clucs
crec que puc escapar
No seguiré sent esclau ni d'un banc ni d'un estat
ni d'una multinacional.
El temps s'em congela la cara pausa i augment
mirada de cámera amagada que analitza i
enregistra cada dada d'identitat robada
sóc un arxiu lasciu en un obscur magatzem.
Sols per ser com soc, en un cau subterrani he
rosegat el dolor, puntades i cops.
Amb terror s'alimenta la doctrina del control
Perseguir, no seguir resignat. Abandonant el control
de la meva vida. Qui em domina? Qui em domina?
Qui domina la meva vida?
De cop el temps marcat a foc
trenca aquest joc sense control.
De cap al domini de la por, la meva identitat
fa llum quan esclata en la foscor.
Writer/s: Subvèrssia
