Corprés
Te n'escapares de la vella presó,
No ets lliure, eres més pres que mai.
Fugin-te'n d'ella , te la trobes de front.
Pels carrerons del teu pensament.
t'amagues lluny, ocultes la seua imatge
és a prop de tu, et fa presoner
i reps tortura i si et gites la sents
llunyana i prop :
sempre a tu.
Si dorms somnies amb la seua tebior
Les seues mans, la seua pell, el seu cos!
iobris la boca repetint el seu nom
em trobe sol, inútilment presoner.
En despertar-te encara veus els seus ulls
Sents la dolçor, dels llavis mullats
Recordes l'aroma del seu perfum
L'olor anhelada de matinada
T'amagues lluny , ocultes la seua imatge
És a prop de tu , et fa presoner
I reps tortura, si et gites la sents
Llunyana i prop, sempre a tu.
Si dorms somnies amb la seua tebior
Les seues mans, la seua pell, el seu cos!
iobris la boca repetint el seu nom.
Em trobe sol, inútilment presoner.
I em trobe sol, inútilment presoner
I em trobe sol, inútilment presoner
I em trobe sol, inútilment presoner
I et trobes sol, inútilment presoner
