Cor solitari no és cor
Fi, com el sol del matí,
vas creixent dins de mi.
Clar, com el vent de la mar,
ja no et deixe escapar.
I fins l'home més sabut,
es vessa sempre perdut
en braços de l'amor...
I el poeta ja ho va dir,
cor solitari no és cor,
cor solitari no és cor...
Ara tinc la força que em farà alçar.
M'he desfet com el fang a la mà.
He creuat la boira de la matinada.
Ara tinc la força de qui ja ho sap,
ara sé qui estarà al meu costat,
cobriré de glòria la nit estelada...
Ara tinc la força per començar,
Ara que tinc força, ara que tinc força...
Bri, del més blanc gessamí,
més dolç que l'arnadí.
Dur, com la força del mur,
del verí el més pur.
I fins l'home més sabut,
sol caure sempre vençut
en braços de l'amor.
I el poeta ja ho va dir,
cor solitari no és cor,
cor solitari no és cor...
Ara tinc la força que em farà alçar.
M'he desfet com el fang a la mà.
He creuat la boira de la matinada.
Ara tinc la força de qui ja ho sap,
ara sé qui estarà al meu costat,
cobriré de glòria la nit estelada...
Ara tinc la força per començar,
Ara que tinc força, ara que tinc força...
Writer/s: Rafel Arnal,Enric Murillo
