Cossos d'escuma absorbent
Cossos d'escuma absorbent que simulen ser gent i no poden somiar-te.
Roden per mons divergents suplicant sentiments cansats d'esperar-te.
Tornen perduts i lents com si no fossin res, perdent-te un cop més.
Volen poder plorar, intentant-ho es desfan.
I res queda ja per saber que un cop van ser ombres de sal.
Cossos d'escuma absorbent, quan te'ls mires atent no saben parlar-te.
Tenen de plàstic les dents, roseguen estridents, supliquen menjar-te.
Cauen quan tenen fred, miren muts el carrer i esperen ser més
Poden de cop plorar, fent-ho saps que es desfan.
I res queda ja per saber que un cop van ser ombres de sal.
Cossos d'escuma absorbent, no et coneixen de res, pregunten si cantes.
Creuen en déus de paper, pequen nuus pel carrer, quan preguen s'estanquen
I s’arrosseguen quan la bromera es fa gran.
S'enfonsen deu pams.
Voldrien no plorar.
Llàgrimes que els desfan.
I res queda ja per saber que un cop van ser ombres de sal.
Tornen perduts i lents, com si no fossin res, perdent-te un cop més.
Volen poder plorar, intentant-ho es desfan.
I res queda ja per saber que un cop van ser ombres de sal que el vent suau
fa temps es va emportar.
Writer/s: Manel Romero
