Criatura censurada

Lola Bou

Res de nou
açò ens està fent mal
i és hora ja de parar
este plom de pànic
que no ens deixa respirar

Caminar
no és que siga difícil
si no et porte de la mà
és que em recorda que bonico
que ha sigut tot el que ens ha passat

I és dolorós notar com dubtes
per a mi era tan real
vore't somriure i tan feliç
al meu costat...

Pensa en mi
dóna'm un poc de confiança
per poder passar el temps
que estic tan lluny i tan gelada
que no sé si podré
ser-te fidel en este acord
que es trenca per moments
quan no et veu i no t'escolta
i cada dia es fa més llarg
i més et perds
i més em perds

Si esperar és el que tu em demanes
et done temps
però no et penses que em tens segura
dins el teu fred
I tan si tornes, com si no
t'espere, fingint que estic molt bé.
que tan si tornes, com si no
t'espere, fingint que estic molt bé.

M'has liat
semblaves tan segur anit
però ara et tremolen les mans...
i ja no sé si tu em mereixes
o sóc jo qui t'està enganyant.
Hem censurat esta criatura enamorada
i no estàs sol ni ets el causant
som tu i jo i esta part fosca del passat
que encara no se n'ha anat

Si esperar és el que tu em demanes
et done temps
però no et penses que em tens segura
dins el teu fred
I tan si tornes, com si no
espere, per mi, vull vore't bé.
I tan si tornes, com si no
espere, per mi, vull vore't bé.

Oh!!!!!!!!!!!!!!!!
I tan si tornes com si no....
espere, per mi
vull vore't bé.