Crisàlide
Dono gràcies a aquesta crisàlide
per acompanyar-me des que tinc memòria vàlida,
per aportar-me una realitat paral·lela
i aïllar-me d'aquest reality de tele per cable, my lifa.
Mira'm als ulls quan et parlo encara que siguis a anys llum de mi,
vaig agafar corrents d'aire i resava perquè no arribessin al tipi,
les baixes freqüències saben que tremolo quan pronuncio preguntes,
perquè sé que les meves raons han sigut sempre crits a l'Annapurna.
Mai sota control, em vaig presentar fent honor al meu birthday,
amb tremolors, inseguretats, la cara em tocava el jersei
i una aura ferma, seguia les línies del vernís amb els dits
i perdia punts en comú amb tots els meus contemporanis.
Sé que sabràs allunyar-te,
agafa aquesta cartilla per alimentar-te,
aquí tens una altra galta, buscaré un vehicle
pels segles dels segles, I'm reckless, I'm out.
Cogí otro vuelo hacia ninguna parte y me fue bien,
running through the space,
allí donde no estéis,
desde aquí nada se ve igual,
desde aquí nada se ve igual.
Aïllat a les terres de l'alpaca,
vaig passar de jugar a indiaca a suors fredes a l'hamaca,
i us veig en forma de siluetes i figures,
però prefereixo centrar-me en impulsos de la medul·la.
Dóna'm una última oportunitat, per favor, abans que em dessagni,
posa'm monedes als ulls o whatever si vols entregar-me a Agni,
faig barricades amb trossos de porex i us miro directe a les roots,
tinc una mirada esparracadíssima pel mateix recorregut.
I per icones i símbols i per una acumulació de vincles,
cada dia veig com guanyen terreny i s'acosten 90 micres,
és esquizofrena: seguia les formes dels vitralls, del mosaic,
necessitava purgar-me, per això demanava espai.
Em vau veure arrossegant-me amb els colzes,
arribant cada vegada per sota del bronze,
comptant-me capes i plantejant-me família
i companyia, faig els possibles per esquivar pluralia.
