Cristall dolç
I si la claror em té fascinat
per la llum insistent que provoca el somriure fàcil
dels ulls que m'obren el camí cap a tu,
seré la llàgrima viva que plora amb alegria
quan desfaig la tímida tendresa
en petits trossos de bogeria que s'apropen sense avisar.
I si el cor em té ben guardat de la foscor innecessària
que no vol deixar-me entrar dins d'aquesta llum insistent,
continuaré cercant l'anhel d'acariciar les arrels amb les
mans
quan desfaig la tímida tendresa
en somnis que apropen els petits trossos de bogeria
cap als ulls que m'obren el camí de tota tu...,
terra estimada,
que et vull i et desitjo,
et canto tot l'amor etern
en paraules que m'inspires.
I tot, entre silencis.
Respira un batec de gust agradable
en l'ànima del tacte suau i net d'una carícia.
Les mans, vulnerables i tendres,
trobadores de l'amor més perfecte,
s'enfilen per la vida del poeta trist.
Voldria perfilar paraules fàcils i senzilles
per conèixer més de prop a cada mot,
sentir el ressò en el moment precís
i guardar per dintre meu
tot el talent que dibuixa l'art en el poema.
Així com en l'amor hi veig una sirena
i en la poesia una paraula,
en mi
veig un mirall, un cristall ben dolç.
