Crystal hotel

Rocky Muntanyola

Com treuen escombraries els cambrers d'un bar pestilent
Quan els estudiants romàntics s'endormisquen davant dels "millons"
Quan demanen carajillos els seductors d'un vell cafè
Quan la vida s'esvaeix davant la reina de les rodes de l'amor

Com recompten les guanyances els cambrers del Crystal Hotel
Quan s'inflamen els vehicles cada tarda Diagonal amunt
Quan les neveres exploten i els veïns no saben on anar
Quan les manifestacions anul·len tímidament el soroll alat

Així m'estimo jo la meva ciutat:
Bruta, negra, podrida però amb xinxetes d'argent

A vegades incrustades a l'asfalt anunciant que ve
Una tempesta de cecs venent cerveses a preus insolents
Com un llampec desborda les teulades relliscant-les cap al moll
Com aquest res total que em lliga i m'enrotlla amb res d'aquí

Així m'estimo jo la meva ciutat:
Bruta, negra, podrida però amb xinxetes d'argent

Com espanten els col·legis amb visites als vells monuments
Com els obrers escalfen les castanyes a l'espera d'un gran espetec…bum!
Quan els mestres reivindiquen els paisatges d'un antic món ancestral
Ensenyat a tots les coses que sempre ens han volgut amagar

Així m'estimo jo la meva ciutat:
Bruta, negra, podrida però amb xinxetes d'argent