Dama Lluna
Vas nàixer i vas créixer, vas desitjar conéixer
les bondats de les persones que les sendes voregen
buscant allò més pur, innocent i somiadora
Vas contemplar pels vidres els teus anhels més volguts
perduda la innocència va aparéixer la inquietut
creient en la virtut i en l'amor sense barreres
et vaig trobar ansiant, vivies esperant
I ara ja no freqüentes els estels
posseïda pel verí, no oblides Dama Lluna
que la vida és massa curta
i no hi ha cel ni infern
Excessivament prudent, no vas parlar amb l'estòmac
infeliç, massa conscient, ple de gent, vivies sola
incompresa per voler ser allò en que no creus
vivies sense estimar, estimaves sense viure
I ara ja no freqüentes els estels
posseïda pel verí, no oblides Dama Lluna
que la vida és massa curta
i no hi ha cel ni infern
Ara per fi freqüentes els estels,
avances com un riu, balles amb les muntanyes,
t'agites com les ones i els camins ja no et confonen
