D'Anna
Anna, anemones roges, anemones morades.
Anna, un pomell me n'has portat.
S'ha obert la porta i t'he vist amb les floretes a la mà
i jo embolicat de gris, no pots saber com m'ha alegrat.
En un pitxer que estava buit amb aigua clara les he posat.
M'agradaria que el bon temps, no les deixes mai mustiar
Writer/s: Remigi Palmero
