Dansa d'un vermell pujat
Amb una sabata de crepè folrat
Balla la senyora, balla la senyora
Amb un vestit d'or, d'or tot treballat
Balla la senyora amb un diputat.
Damunt les rajoles d'un vell argentat
Voltes i més voltes, voltes i més voltes
Fent-ho amb molta traça van al reservat,
Sala fosca i nua d'un vermell pujat.
Dins de la gran sala tots els convidats
Que saben l'embrolla, que saben l'embrolla,
Guaiten tot ansiosos per la situació
I van mirant irònics el marit liró.
Amb una jaqueta de color escarabat
Va ballant les danses, va ballant les danses.
Té bò i cinquanta anys i quatre pèls al cap
I balla les danses tot eixelebrat.
A la dona vella d'una autoritat
Li parla de modes, li parla de modes.
Ella tota atenta bo i no li fa cas
I guaita sorruda cap el reservat.
Sota les aranyes tots els convidats
Que saben l'embrolla, que saben l'embrolla
Tots voldrien ser els privilegiats
O bé ser la senyora o bé el diputat.
I allà a la saleta d'un vermell pujat
Ara ja no ballen, ara ja no ballen,
Allà a la saleta d'un vermell pujat
S'hi troba una senyora, s'hi troba un diputat.
Adéu a la corbata senyor diputat.
Adéu als discursos, adéu als discursos.
Ella es treu la sabata de crepè folrat
I el que ve (no ho conto) dins del reservat...
Aquesta és la dansa del mai no acabar,
Musiqueta eterna, musiqueta eterna
Mentre hi hagi danses, dones, diputats
Que bé estiguin fora o dintre els reservats.
Writer/s: Pere Tàpias
