Darrere les muntanyes

Relk

Darrere de les altes muntanyes de l'enyor,
darrere les grans pedres que em salven el record
sé d'un camí que porta molt lentament al cor,
sé d'un camí que arriba tot just fins al teu cor.

Hi arribo per les ombres vençudes del dolor,
per les branques perdudes de l'esforç.
Hi arribo per l'escala buidada de graons,
pel degoteig de l'aigua, per la brasa i el foc.

Arribo on tot comença, allà on començo jo
a caminar les passes d'un camí de claror.
Arribo, sempre arribo, perenne, al mateix lloc:
on el teu gest convida a la Terra i l'Amor.

Com una gran muntanya o una vella oració.