Declaració de béns
Tinc trenta mirades trobades i un got buit,
unes espardenyes gastades i un cor fluix,
tinc una vida i no en tinc cap altra, ni en vull.
Tens trenta mentides callades, trenta i tu,
tens les dos mans tacades d'un fang brut,
tens un ocell que no té ales, però sen fuig.
No, no vull això, no vull al cor un joc de mort.
No, no vull un bes, no et vull, ni vull veure't mai més.
Tinc trenta nits, totes podrides, fetes pols,
tinc mal cosides les ferides amb fil de plors,
tinc el meu llit, que es traga els somnis i em deixa l'os.
Tinc damunt meu la gran condemna del teu olor,
que em tanca els ulls i m'arrossega lluny d'aquest món,
no estaré sol, viuré amb la pena, que encara em vol.
No, no vull això, no vull al cor un joc de mort.
No, no vull un bes, no et vull, ni vull veure't mai més.
