De cop i volta
Quan, de cop i volta vas desar les hores
I el teu vell rellotge va deixar de córrer...
Quan, de cop i volta, en la freda nit,
Els teus ulls es van perdre buscant estrelles...
No...i jo, no em crec que siguis tu...
No pas que fos tan dur...
Quan, de cop i volta vas creuar la porta
De la mà del teu fill i la teva dona...
El cor fatigat es desespera per robar
L'essència d'uns amors que tot just ploren.
No...i jo, no em crec que siguis tu...
No pas que fos tan dur...
Em traeix la serenitat.
I les llàgrimes volen en llibertat
Abraçades per un pare.
Abraçades per una mare...
I es que vas marxar...
¿Per què vas marxar?
I es que vas marxar...
¿per què vas marxar?
Ja només em queda rescatar les hores
Exprimides intentant que fos més fàcil.
I escriure dos versos que viatgin per l'espai
I creure que sonen allà on siguis.
No...i jo, no em crec que siguis tu...
No pas que fos tan dur...
