De gel
Molt lluny d'aquí hi ha una muntanya on ara l'herba no hi creix.
Una torre s'alça, freda pedra, dels gemecs allí no es neix.
Fa una mirada al seu voltant.
Està tancada en un parany.
Les cadenes que l'aferren ja no semblen ja tan fredes com van ser.
No cal dir res quan tot és clar,
perquè parlar, perquè trencar el silenci si aquest crema?
No puc respirar les coses que floten en aquest aire.
No puc.
No puc desitjar-te sort, si a les promeses flota l'aire.
No puc descriure el record d'uns temps en que no vàrem créixer.
Quan no dius res el teu voltant es fon,
perquè dubtar si el que has de dir t'espera i t'esvera?
Condemnada a ser de gel, el seu cos reposa
però el seu cor ja és
condemnat a ser de gel, el seu cos reposa
però el seu cor ja és caramel.
I enyora el seu captor,
com d'un ramat l'ovella al seu pastor.
Despertant d'un somni etern,
no la lliguen les cadenes l'exterior perd interès.
I estima el seu captor,
com una ovella al seu pastor.
Quan no dius res el teu voltant es fon,
perquè dubtar si el que has de dir t'espera i t'esvera?
