Deixa't anar com l'aigua
No diguis que no
Deixat anar com l’aigua
Potser la ocasió
Et deixi la veu trencada
No passarà res
la natura es tant sabia
Com a contrapès
Et farà oblidar la ràbia
I quan a la nit et quedis sol
No busquis el que del teu consol
I quan a la nit et quedis sol
Deixa que el sentit ja prengui el vol
No sentis rancor
Torna a embeinar l’espasa
Només amb l’enyor
No taparàs mai la rasa
Ja cridant el nom
Esta sonant la sirena
Per entendre el món
T’has de cobrir be l’esquena
