Deixar de veure't
Cada matí veig dibuixada al meu llit la teva cara,
del cert sé que no ets aquí però vull trobar-te.
Mentre aixeco la mirada, sé que el meu cap m’enganya,
imaginan-te tot just al davant mirant-me.
I encara que sigui el millor pels dos, deixar de veure’t,
és com estar sense aigua sota el sol.
Els dos clarament ho hem decidit,
tots dos junts molt clar ho hem vist,
les baralles han escrit el nostre destí.
Però és que a pesar de tot difícil serà oblidar-me,
d’aquells dies a la platja, de les pelis del dissabte,
dels passejos per la rambla, dels teus ulls que m’atrapaven,
de al despertar trobar-te.
Qui podia imaginar tan sols fa un any que el nostre tren
es pararia sense més.
Però la vida sempre canvia els teus viatges,
i enlaira les histories cap al cel.
Qui podia imaginar tan sols fa un any que el nostre tren
es pararia sense més.
Però la vida sempre canvia els teus viatges,
i et llença les histories cap al cel.
I, és que a pesar de tot difícil serà oblidar-me,
d’aquells dies a la platja, de les pelis del dissabte,
dels passejos per la rambla, dels teus ulls que m’atrapaven,
de al despertar trobar-te.
Writer/s: Xavi Bosch
