Deixau-me viure
Són les onze del matí i jo no tenc res a fer,
m'he aixecat en un femer ple de botelles de vi.
No record ja res d'ahir, no puc explicar res més,
tan sols sé que res no sé, com bé deien els antics.
Caminant per Ciutat amb ressaca i ritme ska,
no tenc cap preocupació.
Observ el meu entorn, alç la vista i me n'adon:
tot el món m'està observant.
No és que vulgui destacar,
però estic fart de ser normal.
Què vos passa, què estau mirant?!
No és que estigui trabucat,
però vosaltres ja me fartau.
Què vos passa, què estau mirant?!
Deixau-me viure...
Però ara he de tornar i doblers ja no me'n queden,
res no tenc dins la cartera, m'ho degué gastar en privar.
Però no et quedis badant, vés i agafa una gatera
que jo prenc una granera i d'aquí me'n vaig volant!
No és que vulgui destacar,
però estic fart de ser normal.
Què vos passa, què estau mirant?!
No és que estigui trabucat,
però vosaltres ja me fartau.
Què vos passa, què estau mirant?!
Deixau-me viure en pau!!
