Deixeu-me escollir qui sóc
Hi ha tormenta hi ha trons
i ens cega tant l'ombra
Que ens matem amb cogombres
Ens odiem tant internament
Que ni el millor vident
podria descobrir el secret
D'aquesta mala llet
Són masses centenaris a recordar
Són multituds d'enfrontaments i humiliacions a netejar
Són molt patiments i abusaments que ens han embrutat
No som purs
Però, ens hem de deslligar
De les al·lucinacions
Que ens fan classificar
Ésser humans com massapans
Jo ploro, jo ploro, jo ploro, perquè ja no escolto ni la llibertat
De sobte corren rius de sang
I ni així ens enfrontem a la covardia eterna
Ni als enemics ni a l'inquisidor que ens enlluerna eternament amb la seva llanterna
Realment som presoners del nostre nihilisme reprimit
Som esclaus de les nostres pors
No creiem en la raó sinó per petar cors
Uns amb enveja em dieu que no soc prou català perquè dic "a" enlloc d"a"
Altres amb molt rancor m'obliguen a ser espanyol perquè ho posar al passaport.
Quin dret teniu a jutjar-me sense preguntar-me
No sóc cap esclau ni objecte
Ni algú que camina recta
Sóc un ésser humà nascut als Països Catalans
Que ha corregut el món endavant
I que sense haver de comparar
Té el dret a dir que es sent català
Writer/s: Xavier Panades,Xavier Panades/ Errol Hewitt/ James Hollingsworth
