Deliri
Han esbotzat la porta
dues feres sagnants;
per molt que ho intento
no les puc aturar
La foscor s'apropa,
és ja inminent
mossegades de ràbia
que devoren el meu ser
la vida se m'escapa
ja no tinc alé
sento que em creix dins
un odi que em sotmet
Tot just és la sortida
però no hi ha cap final
com és que em sento viu
si ja m'han devorat?
Ara que em puc moure
ara que no recordo
la fam em guia a un món
que ara desconec
Deliris d'un món
que ja he oblidat
quan sóc a un lloc
ja no sé si hi he estat
Records ocults
sota un mirall d'horror
malsons que em perturben
i veus que em murmuren
l'oblit del passat
Els sentiments m'abandonen
tot s'omple d'ombres al meu voltant
Em sento buit a tothora
no vull pas ser un esser errant
Els sentiments ja no són dins meu
No són dins del meu cor, ni de la meva ment
Només guiat per l'instint voraç
Cegat de fam
Només tinc deliris d'orgull
que ja he oblidat
Instint voraç de devorar
tots els meus semblants
