(No és un) Deliri
Quan els festins s’esgoten. Adéu als cossos llampec. Volença sotmesa al furiós desig cec, confinat sota els gemecs.
No és un deliri. No és un deliri. Tant sols deixa’m tastar. No és un deliri.
Oh, Benvolguda abundància, la teva boca és un niu. M’enfonso en la teva exuberància; sobre el teu ventre escolto l’estiu.
Encara els pots fer plorar; recargolar-se als teus peus, demanar perdó; encara els pots esquerdar com si fossin gel. Amor brutal, bruts els turmells. Odalisca Amarada, on has posat les claus? Ja no hi ha festes. Ja no hi ha festes.
Encara els pots fer plorar; recargolar-se als teus peus, demanar perdó; encara els pots esquerdar com si fossin gel. Amor brutal, bruts els turmells
