Deliri amable
Dies de vi,
dies de dormir,
dies de roses
sense massa coses.
Deies de fer,
deies jo també,
eres la veu tendra
només cendra.
Temps de bars,
temps de menjars,
temps de fer cua,
amb tanta paciència.
Sense un final
res no fa mal
erem tan lliures
en la indolència.
Podries haver estat
la meva obsessió,
un deliri amable
fora de control.
Però jo
vaig seguir el camí
de cartes sense obrir
que no portaven
a cap destí sabut.
