Demà
La nit acaba com tantes altres
amb la solitud com a companya
i pensant si alguna cosa
ha valgut la pena,
absurda pregunta de sempre.
Dies que passen sense adonar-te'n,
no pots canviar-ho, et pesa massa
i llavors penses que sí,
que un nou dia arribarà
i un regal caurà del cel
canviant-te la vida...
Demà penses que et té reservat
allò que sempre has somiat,
se t'escapa de les mans i et beus...
la vida.
Potser que visquis més el present,
aprofita el teu moment
no saps si el destí està escrit o està...
o està per fer.
En algun lloc dins teu,
s'amaga el talent
però la ment no va a favor teu,
ja fa temps que pretens
que tot surti rodat
però sense el teu esforç
et quedes aturat.
Tot canviarà en el moment que diguis
ja n'hi ha prou
vull sortit d'aquest pou
tornaràs a sentr
que tens coses a dir,
cap més pàgina en blanc
el silenci és etern...
Entre les teves mans
estrenys el timó,
l'agafes ben fort;
la teva força trenca el mar...
Writer/s: Roger Colobran,Roger Colobran/ Jordi Jiménez
