Demana'm el que vulguis
No em parles, fas com si res.
Tot és un ambient cordial, un ambient distès.
No em mires, vas dissimulant.
No sé com t'ho fas, això a mi em sorprèn.
I jo em poso a mirar-te imaginant el que pensaràs.
I et poses a explicar-me coses que ja sé o que tan em fa.
Esperant el moment que et deixis anar; i et deixes anar.
Dos birres, amb això dius que ja en tens prou.
Et transformes i ara tot t'és igual. I et poses a parlar.
Demana'm el que vulguis sis-plau, demana'm el que et passi pel cap.
Deixa el que estiguis fent, oblida't de tot, no em facis pensar.
Que em faràs pensar
Writer/s: Gerard Civat
