Dent de lleó
Boires cobreixen aquests temps, confonent les sortides
Somnis que fugen espantats, la pressió els obliga
Encara que fosc i borrós vas notant com t'estiren
Sembla que enteguis els senyals d'un batec que t'avisa
Fuig, són les seves paraules
Fuig de les trampes que van repetint
Lluny de les presses i el soroll vas seguint el que estimes
Redescobreixes els escrits, la llavor que germina
Tot el que venen, ni ho miris
Res del que venen et farà feliç
Mentre trobem dents de lleó, vells senders, molsa humida
No moriran les emocions, vencerem la mentida
Tot el que venen, ni ho miris
Tot el que venen, ni ho miris
Tot el que venen, ni ho miris
Res del que venen et farà feliç
