De pas
Hauràs de rascar bé si hi vols pintar al damunt,
i si et diuen com, tu no en facis cas.
ja saps que tothom vol sentir-se capaç.
El dia es fa curt pel demà.
Fa dies que et costa llevar-te al matí,
tens les parets buides i els racons humits,
podries penjar-hi un Picasso o un Van Gogh,
buscar-te un expert en l'amor.
Saps que estic de pas.
T'arribaran noves propostes
però tu t'asseuràs com fas sempre al sofà,
t'adormiràs somiant truites i no em fas cas.
Avui hi ha mercat, sempre t'havia agradat
omplir-me el canell amb cuiro artesà.
Pensar en els de casa i portar-los un detall
i, abans de marxar, seure a prop del mar.
Ara estic de pas.
T'arribaran noves propostes
però tu t'asseuràs com fas sempre al sofà,
t'adormiràs somiant truites i no em fas cas.
M'hauràs conegut sense entendre'm de prop.
M'hauràs fet volar per veure tot el que he estat.
Millor no m'esperis, saps que si ho fas
em seguiràs veient tossut i absurd, com abans.
Un egoista caminant tot sol,
un bocafluix, un camatort,
algú que es creu capaç d'adreçar el món.
un egocèntric vingut d'enlloc,
buscant un nou cop de sort.
Buscant un nou cop de sort.
Buscant un nou cop de sort
damunt la torre del far.
Esperant canviar la sort.
Esperant canviar la sort.
Esperant canviar la sort.
Tossut i absurd com abans.
Writer/s: Marc Durandeau
