De pressa!
De pressa, va ben de pressa
lo poltre del Comte Mal;
de tan de pressa, no corre,
no corre, que va volant.
Si troba parets o màrgens
los bóta pitjor que un mart,
ni avencs ni gorgs el deturen,
pels torrents li basta un salt.
I passa jardins i hortes,
travessa boscs, arenals,
costers i puigs i garrigues
i cingles i comellars...
Sembla un remolí quan passa
la plana de part a part;
quan passa per dins la costa
sembla una verga de llamp!
Lo Comte amb la boca eixuta
lo pit oprès i cansat,
acaba l'alè i les forces
i ja no el pot governar.
- Quan te cansaràs de córrer?
- li crida desesperat,
- on te'n vas, com una ratxa
de vent d'infern? On te'n vas?
On me dus, que veig que corres
i corres sense parar
i en el castell d'on eixírem,
cavall meu, no arribes mai?-
I així dient mira i mira
per dins la fosca cercant
lo seu castell d'on li sembla
que va sortir fa cent anys.
Writer/s: Ramon Picó i Campomar,Pilar Reiona
